diumenge, 26 de desembre de 2010

FEM CAGAR EL TIÓ?

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema.

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força. Font: etnocat.org

A casa meva de tota la vida que hem fet cagar el Tió. Ara que hi torna a haver un nen petit, en Pol, en Joan el porta al bosc a triar amb molta cura el que serà el tronc màgic de la nit de Nadal. Després ens en fem càrrec amb molta dedicació, l'alimentem, li donem escalfor... i quan arriba el moment, escalfem els bastons i cantem el Pare nostre del Tió, o qualsevol altra cançó preparatòria.
És una festa molt esperada a la meva família. Rosa Soler. La Mola.

3 comentaris:

  1. A casa meva aquest any no l'hem fet cagar.

    Marta O.
    La Mola

    ResponElimina
  2. Nosaltres cada anys fem cagar el Tió, aquest any també. Ho explicaré!

    ResponElimina
  3. A jo cada any faig cagar el Tió, però l'any passat i aquest any no l'hem fet cagar:(
    Però quan la meva germana (Clàudia) es fagi més gran (l'any que be) si que farem cagar el Tió.

    Mia
    La Mola

    ResponElimina